Feu servir Password Pusher si sou un equip d'IT o d'enginyeria que vol límits de visualitzacions, enllaços que es poden suprimir, una API i l'opció d'allotjar-lo al vostre servidor. Feu servir OneTimeSecret si voleu l'eina de codi obert més senzilla i fiable per a secrets de text puntuals. Descarteu Privnote per a qualsevol cosa de valor: és de codi tancat i hi ha molts informes de phishing amb llocs clonats que s'hi fan passar. Totes tres responen la mateixa pregunta, «com envio una cosa confidencial en un enllaç que deixa de funcionar?», amb compromisos diferents, i de vegades cap no és la resposta adequada.
Quina de les tres heu de fer servir?
Feu servir Password Pusher si sou un equip d'IT o d'enginyeria que vol límits de visualitzacions, enllaços que es poden suprimir, una API i l'opció d'allotjar-lo al vostre servidor. Feu servir OneTimeSecret si voleu l'eina de codi obert més senzilla i fiable per a secrets de text puntuals. Descarteu Privnote per a qualsevol cosa de valor: és de codi tancat i hi ha molts informes de phishing amb llocs clonats.
Comparació funció per funció
| Funció | OneTimeSecret | Privnote | Password Pusher |
|---|---|---|---|
| Codi obert | Sí | No | Sí |
| Autoallotjament | Sí | No | Sí |
| Ús sense registre | Sí | Sí | Sí |
| Destrucció després de la lectura | Sí (una sola visualització) | Sí (una sola visualització) | Sí, amb N visualitzacions configurables |
| Frase de contrasenya | Sí | Sí (contrasenya) | Sí |
| Termini de caducitat | Fins a 14 dies a la versió allotjada | Dies | Configurable, admet terminis llargs |
| Suprimir o revocar un enllaç | Limitat | No | Sí, enllaços que es poden suprimir |
| Compartir fitxers | Limitat o de pagament | No | Sí (file push) |
| API | Sí (bàsica) | No | Sí, completa i ben documentada |
| Traçabilitat d'auditoria | Mínima | No | Limitada |
| Espais de treball d'equip i rols (RBAC) | No | No | Limitat |
Dades tal com es van publicar el juliol de 2026. Els tres projectes evolucionen: comproveu els detalls actuals amb cadascun.
En què guanya OneTimeSecret?
En senzillesa i en el fet que es pot verificar. Fa més d'una dècada que fa una sola cosa i la fa bé, el codi és públic i la versió allotjada és suficient per a un ús ocasional. Si tot el que necessiteu és «enviar un secret de text una sola vegada, amb una frase de contrasenya opcional», OneTimeSecret és la resposta amb menys peces mòbils. Els límits apareixen quan hi ha un equip: poca visibilitat d'auditoria, poca compatibilitat amb fitxers i cap concepte d'espai de treball. (Més a fons: les millors alternatives a OneTimeSecret; cara a cara: LinkPilot contra OneTimeSecret.)
En què guanya Privnote?
En rapidesa per a notes d'usar i llençar: sense registre, una interfície mínima i llestos. Però és l'única eina de codi tancat de les tres, de manera que ningú no pot comprovar pel seu compte què afirma sobre el xifratge, i la marca ha atret clons de phishing que s'hi assemblen, documentats en informes de seguretat. N'hem fet una anàlisi completa a És segur Privnote? i la comparació directa a LinkPilot contra Privnote. Per a qualsevol cosa que impliqui credencials o diners, trieu una altra eina. Per a un missatge d'usar i llençar, una nota que s'autodestrueix xifrada al navegador fa la mateixa feina.
En què guanya Password Pusher?
En funcions operatives. Els límits de visualitzacions («destrueix després de 3 visualitzacions») cobreixen el cas que un escàner obri l'enllaç, els enllaços es poden suprimir, té una API i una CLI de debò, un mòdul per enviar fitxers i un camí d'autoallotjament amb Docker molt provat, tot documentat a docs.pwpush.com. Per a un departament d'IT que vol estandarditzar-se en una sola eina, pwpush sol ser la resposta de codi obert encertada. El que li falta és un model multiclient: no té rols per espai de treball (RBAC) ni informes d'auditoria agregats. (Cara a cara: LinkPilot contra Password Pusher.)
Quan cap de les tres no és la resposta adequada?
Quan la pregunta no és «puc enviar això una sola vegada?», sinó «puc demostrar què ha passat i desfer-ho?», que és el que es pregunten les empreses la primera vegada que envien unes credencials a qui no tocava. Cap de les tres no reuneix en un sol lloc una cronologia d'auditoria per a cada secret, la revocació des d'un tauler per a tot l'equip, l'accés per rols i els avisos de lliurament.
Aquest és l'espai que ocupa LinkPilot: el mateix mecanisme bàsic de destrucció després de la lectura, en què la lectura i la supressió són un sol pas indivisible, amb cronologies d'auditoria, revocació, fitxers adjunts, frases de contrasenya amb hash al client, espais de treball d'equip i, al mateix producte, enllaços curts amb domini propi i estadístiques. Només funciona com a servei allotjat, de manera que qui vulgui autoallotjament per principi s'ha de quedar amb pwpush o PrivateBin.
Actualització, 29 de setembre de 2026: aquesta frase deia originalment que LinkPilot no afirmava oferir xifratge d'extrem a extrem. Ara xifra el contingut de text al navegador i no en guarda cap clau, fitxers adjunts inclosos. El model exacte és aquí. Podeu provar-lo sense compte amb el generador d'enllaços secrets d'un sol ús.
Com es prova qualsevol de les tres abans de confiar-hi?
Deu minuts amb un secret de prova resolen la majoria de preguntes que la taula comparativa no pot respondre.
- Primer, carregueu l'enllaç des d'un terminal.
curl -s -o /dev/null -w "%{http_code}" "<url>"és exactament el que fa el previsualitzador d'enllaços d'un xat o una passarel·la de correu. Després obriu l'enllaç al navegador. Si el navegador diu que el secret ja s'ha vist, l'eina el destrueix amb una simple petició i no és segur enganxar-ne l'enllaç a Slack o en un correu. - Obriu-lo com cal i torneu-lo a obrir. La segona visita ha de dir, amb paraules i sense cap contingut, que el secret ja no hi és.
- Poseu-hi una frase de contrasenya i envieu l'enllaç sense. La pàgina no ha de mostrar res fins que s'introdueixi la frase de contrasenya, i ha d'alentir o bloquejar els intents erronis repetits.
- Deixeu-ne caducar un sense llegir. Mireu què mostra la pàgina passat el termini i si la vista de qui l'envia ho indica.
- Comproveu què pot veure qui l'envia. OneTimeSecret mostra si s'ha rebut o destruït; el pla Pro de Password Pusher guarda un registre de visualitzacions; Privnote envia un correu quan la nota es destrueix, si ho heu demanat. Decidiu si això és prou per a la pregunta que de debò us fareu més endavant: «l'ha rebut?» o «qui més l'ha vist?».
Què tenen en comú totes tres?
L'enllaç és la clau. Qui té l'enllaç complet pot obrir el secret fins que es destrueixi o caduqui, de manera que un correu reenviat o un historial del navegador sincronitzat és una fuita en qualsevol d'aquestes eines. Una caducitat curta i una frase de contrasenya enviada per un altre canal són les úniques defenses, i no costen res en cap de les tres.
En resum
- Ús personal i ocasional: OneTimeSecret.
- IT o enginyeria, autoallotjat: Password Pusher.
- Notes anònimes d'usar i llençar: Privnote funciona, però escriviu el domini a mà i no hi poseu res important.
- Equips que necessiten auditoria i revocació: un producte amb espais de treball com LinkPilot.
Trieu la que trieu, acompanyeu-la dels hàbits de com enviar una contrasenya de manera segura: caducitat curta, frase de contrasenya per un altre canal i canvi de contrasenya davant de qualsevol cosa sospitosa.
Referències
- Onetime Secret, documentació i repositori del codi font.
- Password Pusher, documentació i repositori del codi font.