Com diu OneTimeSecret que protegeix un secret
El resum de seguretat de Onetime Secret descriu el seu model en poques paraules: un secret està pensat per veure's una sola vegada i destruir-se després de manera permanent, un secret que no s'ha vist es pot destruir, els secrets es xifren en trànsit i en repòs a tots els plans, cada secret té una caducitat i una frase de contrasenya opcional hi afegeix una capa que l'enllaç sol no pot obrir. La pàgina de protecció de dades hi afegeix que el transport es protegeix amb TLS, que el servei mira de conservar només les metadades necessàries per funcionar i que es pot triar la regió on es processen i es desen les dades. La pàgina d'inici afirma que, quan el destinatari obre l'enllaç, les dades es destrueixen de manera permanent i ningú, ni tan sols Onetime Secret, no les pot recuperar.
Són les propietats que ha de tenir una eina de secrets d'un sol ús, i estan explicades amb claredat.
L'única cosa que la documentació no diu
Ni el resum de seguretat ni la pàgina de protecció de dades diuen on es fa el xifratge: al vostre navegador abans que el secret s'enviï, o als servidors de Onetime Secret després que hi arribi. Aquesta diferència decideix si l'operador podria llegir un secret mentre està desat. El xifratge en repòs protegeix la base de dades de qui robi el disc; per si sol no impedeix que el servei que té la clau desxifri el registre. Les pàgines tampoc no descriuen com es processa o es desa una frase de contrasenya, i la caducitat màxima només s'indica com a límit de cada pla.
Això no és cap acusació. Onetime Secret és de codi obert i es pot allotjar en un servidor propi, de manera que qui necessiti saber-ho pot llegir el codi o posar en marxa la seva pròpia instància, cosa que és una garantia més forta que qualsevol pàgina de màrqueting. És, simplement, una pregunta que la documentació del servei allotjat deixa oberta i, si el vostre model d'amenaces inclou l'operador, és la pregunta que cal fer.
Anàlisi de OneTimeSecret: què fa bé
És senzill, gratuït per a particulars i equips, de codi obert, i es pot allotjar en un servidor propi a partir del repositori de GitHub que enllaça. La destrucció abans de la lectura, les frases de contrasenya i la caducitat cobreixen els controls que necessita la majoria de la gent. També permet triar la regió de les dades, cosa que ofereixen pocs competidors i que LinkPilot no ofereix. Per a un secret personal de tant en tant, o per a un equip que vol fer funcionar el servei ell mateix, continua sent una bona opció.
En què es diferencia LinkPilot
LinkPilot respon la pregunta oberta de manera explícita: el secret es xifra al vostre navegador amb AES-GCM-256, la clau es posa després del # de l'enllaç, una part que els navegadors no envien mai, i els nostres servidors, la base de dades i la xarxa perimetral contenen text xifrat i cap clau. El codi que ho fa es publica al repositori de la CLI, amb llicència MIT i amb vectors de prova. La pàgina d'arquitectura de seguretat exposa el model i els seus límits, entre els quals que els secrets creats abans del 29 de setembre de 2026 es van desar com a text sense xifrar fins que van caducar i que el nom, la mida i el tipus d'un fitxer adjunt són visibles per a nosaltres.
Al voltant del secret, LinkPilot hi afegeix la revocació des d'un tauler de control, els fitxers adjunts, els rols d'equip i, al pla Pro, una frase de contrasenya que es barreja amb la clau de desxifratge i una cronologia d'auditoria. El que no ofereix és l'autoallotjament ni la tria de la regió de les dades; la pàgina d'alternativa a OneTimeSecret i la comparació completa valoren aquests avantatges i inconvenients.